NOTA DE PREMSA EL PUNT DIARI

Aquí teniu l'enllaç del Punt Diari que parla de la sortida de l'àliga per Festa Major.

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/1007078-festa-amb-l-aliga-coronada.html?utm_source=botons&utm_medium=com_epanoticies&utm_campaign=facebook

DIBUIXOS PER PINTAR

En aquesta secció trobareu dibuixos dels personatges de la Faràndula per imprimir i pintar.

Autor: Albert Martí

Autor: Albert Martí

Autor: Albert Martí

GRÀCIES A VOSALTRES

Com ja sabeu l'èxit de la coronació de l'àliga es fruït del treball i la col.laboració popular. Sense les aportacions voluntàries dels mecenes a la campanya de Verkami , no s'hauria aconseguit.

Una de les recompenses era gravar el nom dels mecenes a l'interior de l'àliga, és un orgull poder mostrar-vos aquesta imatge de la placa amb tots els vostres noms.

I aquí teniu la llista completa dels mecenes:

Aina Albuixech Verdaguer
Angel Gibert Parera
Arca Antic Restaurador
Arlette i Loïc
Assoc.Cultural Els Gegants Som
Assumpció Bertran Sabrià
Bar Bus Stop
Carme Romero Garolera
Carme Senderm
Carnisseria Can Negre
Confradia de la Ratafia
David Gibert Bertran
Dolors Fages Dilmé
Enriqueta Cabarrocas Costa
Elisa Rabert
Família Casalprim-Castells
Família Crous
Família Grau-Moré
Família Johé-Montoro
Família Martí-Montserrat
Família Masgrau-Sastre
Família Pera-Ros
Família Serrano-Pellicer
Família Tudorache
Ferran Coll
Ferran Font
Irene Cara Forroy
Jaume Canaleta Massaguer
Jaume Martí Collado
Jordi Cullell Romero
Jordi Lachkar Vall-llosera
Jordi Serra Riera
Josep Jiménez Fabregas
Júlia Gibert Codina
Marta Elena Rodríguez
Maria Martí Martí
Maria Pujol
Maria Roure Climent
Mariona Albuixech Verdaguer
Martí Castilla Montserrat
Martí Feliu Llorens
Mireia Bagó Mas
Mireia Feliu Llorens
Mònica Batlle Albó
Montse Riera Cabarrocas
Montserrat Torras Humbert
Núria Carreras Busquets
Núria Frivolé
Olga Albó Vila
Oriol Blanco
OusmanJangana
Quim Goday
Roger Torrent "Panxo"
Rut B.N.
Salvador Ballell
Sergi Lachkar Vall-llosera
Sergi Plans Riera
Transports Joan Esqueu
Tribuna Selvatana
Xavi Gibert Bertran

CONCURS INSTAGRAM 2016 #CoronaAligaSCF

Per segon any consecutiu , des de la Faràndula s'ha portat a terme el concurs de fotografia a través de les xarxes socials: Instagram i Facebook en el marc de la Festa Major.

Agraïm a tothom la seva participació, i ens alegrem per la gran quantitat i qualitat de fotografies que ens heu fet arribar i us convidem a participar en l'edició de l'any vinent.

Tot seguit us mostrem les dues fotografies guanyadores:

1º Premi : Josep M. Canals

Autor: Josep M. Canals

2º Premi : Farners V

Autor : Farners V

Moltes Felicitats!!

En Salvi Martí

En Salvi Marti

En Salvi Martí va ser l’hereu del mas Martí. Va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1613, es va casar amb l’Antiga i va ser pare de quatre nois, en Salvi, en Mateu, en Salvador i en Pere, de 8, 7, 5 i 1 any respectivament. La seva va ser una història tràgica ja que va morir el 31 de maig de 1640 després de l’incendi que es va produir a Santa Coloma, segons consta en la seva defunció inscrita en els llibres parroquials de l’església de Santa Coloma de Farners. 

En un document notarial del 25 de juny de 1640, la seva vídua dóna més informació d’aquest incendi i assenyala als soldats com a protagonistes de la crema i destrucció de la seva casa.

Els tercios de Leonardo de Moles i don Juan de Arce entraren a la ciutat els dies 14, 15 i 16 de maig de 1640 i la cremaren com a represàlia per la negativa d’allotjar-los i la mort de l’agutzil Montrodon. Una acció ordenada pel virrei i comte de Santa Coloma. Aquells fets van ser l’espurna de la revolució catalana del S. XVII i la consecutiva guerra dels segadors que acabà amb el tractat dels pirineus el 1659. 

La vida i la tràgica mort de Salvi Martí són un recordatori del protagonisme de Santa Coloma de Farners en la història del nostre país.

Font; Ajuntament de Santa Coloma

El Capgròs 

El Capgròs va ser construït als tallers del mestre Toni Mujal a Cardona i es va estrenar l'any 2014.

Autor: La Selva Comunicació

La seva vestimenta es composa de Barretina, camisa blanca amb un corbatí i armilla negra. Porta pantalons bombatxos negres i espardenyes de betes.

Autor; Merce Paralols

Responem preguntes de carrer

Responem preguntes de carrer.

En aquest apartat tenim la oportunitat de poder respondre preguntes que possiblement s’hagin fet moltes colomenques i colomencs al voltant de l’Àliga i la Faràndula Colomenca

Quin és el simbolisme de l’Àliga?

L’àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català i durant molts anys ha sigut símbol de resistència a Felip V. La solemnitat és la seva característica principal i disposa d’una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d’actuació com a símbol del poder municipal. Fins fa ben poc, només les poblacions amb títol de ciutat podien tenir la figura de l’àliga dins del seu seguici festiu. A Catalunya trobem poc més d’una trentena d’àligues.

Quina és la història de l’Àliga de Santa Coloma de Farners?

La primera àliga de Santa Coloma de Farners va ser creada per Josep Cardona “Nona” l’any 1999 i era una reproducció fidel del tapís del monestir de Sant Pere Cercada, amb l’afegit d’una aixeta. L’any 2015 la Faràndula Colomenca vam voler recuperar la figura de l’Àliga amb la bèstia actual, inspirada en l’anterior, agafant característiques pròpies i reforçant la característica aixeta del ventre.

Quin és el significat de la coronació?

Les corones de les àligues reafirmen la solemnitat d’aquests elements festius i a cada ciutat pot prendre vàries formes i també simbologies. Malgrat que l’àliga original de la nostra ciutat no portava corona hem volgut coronar-la per reafirmar ja no només la seva simbologia sinó per la nostra estima cap a la figura.

Des de la Faràndula Colomenca hem treballat perquè la corona sigui , com ens agrada dir “de fantasia”, sense cap més raó de ser. La corona, juntament amb l’aixeta d’on hi raja ratafia, representaran el bon fer i la identitat dels colomencs: la fraternitat i la festa.

I què en diem d’en Lluís i en Salvi?

No ens podem oblidar de les dos figures que amenitzen i obren pas als passacarrers, els capgrossos. El capgròs d’en Lluís Bayés amb un porró de vi al cap i en Salvi, com a homenatge als fets històrics de la Revolta dels segadors. Us faran ballar una bona estona.

El motiu de la Corona

Molta gent es pregunta el motiu per el qual volem coronar la nostra àliga, si fem una ullada a descripció que es fa d'aquesta figura festiva a la pàgina del Bestiari Festiu Català, en tindrem la resposta:

"L'àliga és un dels components del bestiari festiu català més antic i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Acostuma a ser una figura mitjana portada per una sola persona, representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l'expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l'àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l'ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d'uns estrictes protocols d'actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l'encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l'arribada dels convidats. També és l'única peça que pot ballar davant l'altar de l'església i disposa d'una ubicació ben determinada en les processons"

També trobem en la Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana, la següent definició:

"L'àliga coronada -reina dels ocells - és l'entremès culminant dels bestiari tradicional: ampla còrpora, llarga cua i un cos esvelt. Representa les ciutats alliberades del jou feudal i, doncs, amb privilegi reial ; en les seves actuacions no corre ni espurneja coets, balla en amples giravolts, noble i cerimoniosa. Sortia per homenatjar personalitats eminents que visitaven la ciutat,..."

Així, tot i que la nostra àliga va néixer sense corona , volem que la nostra figura segueixi , tal com hem vist, els patrons que defineixen la seva essència.