En Lluís Bayés
Dintre dels personatges
contemporanis colomencs amb implicació en la vida social del poble , en Lluís
Bayés té una gran rellevància.
En Lluís va néixer a
Garriguelles, a l’Alt Empordà a l’any 1948, i arrel d’uns campaments a
Castanyet a l’edat de 8 anys, va adonar-se que allà havia de passar la
resta de la seva vida, i actualment ja fa més de 30 anys que viu en aquest
indret.
Abans de vindre a viure a Santa
Coloma va estar uns anys vivint a Amsterdam, on es va iniciar en el món de l’espectacle
i el teatre. De tornada al poble es va proposar impulsar les activitats que es
realitzaven. Va organitzar el primer Carnestoltes, també les activitats de Sant
Jordi, i així, va començar tota una sèrie de col·laboracions amb entitats i
associacions del Poble: amb Jovent del
Poble, amb l’Infern Selvatà, amb el grup de teatre Druides, i com no, amb la
Faràndula Colomenca.
En Lluís sempre li ha agradat
col·laborar amb les entitats i associacions però no formar-ne part, a tingut
una vida molt intensa que l’ha portat a conèixer molta gent i a ser una persona
molt oberta i participativa.
El Capgròs
El Capgròs d’en Lluís el va
construir en Nona , l’any 1999.
La seva vestimenta es composa
d’espardenyes de betes, pantalons bombatxos , camisa blanca amb armilla negra i
una faixa vermella.
El Capgròs porta en porró al cap
com a símbol emblemàtic , en referència a l’habilitat d’en Lluís per a ballar
amb un porró al cap, tal com es feia en l’antiguitat, en el que era el ball del
Rossinyol.
Es portat per el mateix Lluís
Bayés en persona i balla de forma anàrquica per davant de l’Àliga.
El Ball del Rossinyol
A Santa Coloma de Farners feien
un ball per tal d’escollir el rei de la festa de Carnestoltes. Sembla que
aquest ball seria una reminiscència de rituals primitius per l’elecció d’un
cabdill o un sacerdot mitjançant el seu enginy.
El ballava un noi tot sol amb un
porró al cap. Havia de ballar set vegades la tirada de la tornada. Si
aconseguia acabar el ball sense que li caigués el porró era elegit heroi de la
colla , rei de la festa durant totes les
Carnestoltes. Si el porró queia havia de pagar el vi i deixar pas a un altre
ballador.
La prova durava fins que algú
aconseguia acabar el ball. Una condició que es posava era que el ball fos ben
saltat i repicat. Si el ballador tenia por de trencar el porró i no s’arriscava
fent salts també era desqualificat.
El nom de Rossinyol per designar
el ball té origen en la lletra que acompanyava la tornada. Es tracta d’una
cançó amorosa on hi tenia un paper important un rossinyol. Aquesta tornada es
va fer molt popular a mitjans del segle XIX.
Font: Ministres de l’Escola de
Música d’Olot . 23-01-2007
